Estándar

Cullerades Dolces

Vaig caminant per Vilafranca, pel carrer Rafel Jaume en direcció a la Plaça Major. El sol brilla amb força i pica a sobre del meu abric negre. Sols sento el soroll de les meves passes a sobre de l’asfalt. De sobte la persiana verda de la casa de la cantonada s’obre i a mi em vé al cap una imatge. Tinc 7 anys i estic a la terrassa de casa. És estiu i són les 3 del migdia. Estic enfadada, molt enfadada. Hem acabat de dinar, hem desparat la taula i jo m’he aixecat de la taula amb molta energia perquè ma mare m’ha dit que després de dinar aniríem a la platja. “Abans de partir em de fer “s’horeta” i la digestió! A les 16:00 partirem”. El món em cau a sobre i vaig corrent al gronxador blau que tenim a la terrassa. Miro el rellotge, són les 15:08…

Ver la entrada original 393 palabras más

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s